NOU MUSES

-Cal·líope: és la musa de la poesia èpica. Atribut: una tauleta de cera per     escriure.










-Erato: és la musa de la poesia lírica. Atributs: normalment una líra, però en la imatge adjunta, la mà en un pedestal.











-Clio: és la musa de la història. Atribut: un volum enrotllat.

-Euterpe: és la musa de la música. Atributs: una flauta.












-Melpòmene: és la musa de la tragèdia. Atributs: una màscara tràgica i coturns (sabates altes).








-Polímnia: és la musa dels himnes i la geometria. Atributs: els colzes
 recolzats en un pedestal i la mà sostenint-se el mentó.

-Urània: és la musa de l’astronomia. Atributs: una esfera.










-Terpsícore: és la musa de la dansa. Atributs: una cítara per acompanyar els dansaires amb la música.






-Talia: és la musa de la comèdia. Atributs: una màscara còmica.

INSTRUMENTS MUSICALS DE L'ANTIGA GRÈCIA:

-Lira: és un instrument de corda puntejada amb forma àbac, aquest instrument se li va atribuir a       Hermes i a la musa Polímnia. Es tocava amb les dues mans.






-Flauta: és un instrument musical de vent. Per la seva construcció pot ser un dels instruments més antics. En algunes cultures també existeixen flautes que es tocaven a través del nas.



-Tuba: és el major dels instruments de vent-metall i els seus antecessors són el serpentó i l’oficleido. El so es produeix gràcies a la vibració dels llavis en la part anomenada filtre a partir d’una columna d’aire.

-Siringa: és un instrument de vent, semblat a la flauta, però amb nou o vuit forats. És d’origen grec i hi ha llegendes sobre ella en la mitologia grega.









-Címbal: és un instrument musical de corda. Es toca amb un parell de maces amb les dues mans. És molt utilitzat a Hongria, Romania, Eslovàquia, Ucraïna etc...




-Cítara: és un instrument de corda polsada. És molt utilitzat a l’Índia i Pakistan.

-Corn: és un instrument musical que pertany a la família de vent       fusta.






-Cròtal: és un instrument musical de percussió fet amb bronze que fan servir les ballarines en els balls tradicionals de Grècia, Turquia, Egipte i altres països, és semblant a la castanyola.





-Sistre: és un antic instrument musical de percussió, en forma de cercle, que contenia platerets metàl·lics, enfilats en unes varetes, que es feien sonar agitant-los. Era molt utilitzat en les festes religioses de l’antic Egipte.









-Botzina: és un instrument de vent en forma de corn que tocava un trompeter de l’antic exercit romà anomenat bucinator(llatí).

VIDEO DELS  PERSONATGES

http://classicsalaromana.blogspot.com.es/2011/02/orfeu-i-euridice.html

LINOS

Linos és un personatge de la mitologia grega, fill d’Apol·lo i d’una musa. Era un músic imprescindible i se li atribueix la creació de la melodia i el ritme. També va substituir les cordes de lli, utilitzades en lires, per cordes fetes de budell.

Una llegenda explica que Apol·lo (el seu pare) el va matar perquè s’hi va enfrontar en l’art de tocar i cantar. Un altre relat diu que va ser el professor d’Hèracles, ell li va ensenyar a tocar la lira. Durant un temps, va renyar a Hèracles per la seva manca de progressos aquest va perdre els estreps i el va matar amb una roca immensa o amb un cop de lira al cap.

Linos podria ser la personificació del gènere musical dels planys funeraris, ja que l’antiga Grècia es cantaven linos, unes cançons als difunts que s’han interpretat com a laments per Linos.

ORFEU I EURIDICE

Orfeu i Eurídice eren una parella de enamorats, al dia de la boda van voler raptar a Eurídice, llavors va sortir corrents i de sobte va trepitjar una serp del qual li mossega i això va provocar una ferida mortal. Orfeu, fill d’Apol·lo, que estava tocant la lira va voler buscar a la seva parella. Per convèncer a Creont que el portés a l’altre banda

de la Llacuna Estígia, tocant la lira. Llavors el barquer va acceptar portar-lo ja que va quedar sotmès a la seva música. Finalment Orfeu es va presentar davant del déu Hades i va demanar que li donessin a la seva estimada Eurídice, Hades embadalit per la lira va acceptar tornar-se-la però amb una condició; Orfeu podia emportar-se-la però fins que no sortissin de l’inframon no podria mirar-la. Llavors, quan estaven a punt de travessar l’última porta no van poder resistir més i la va mirar. Eurídice se’n va anar per sempre.

ARIÓN

Aríon va ser un dels més famosos músics del seu temps, era un autèntic virtuós de la lira. Venia de Methymna (Metimna), a la illa de Lesbos. Va viure molt de temps a la cort de Corint, al servei del rei Períandre, figura històrica que va regnar entre el 625 i el 585 a.C. Ell va fer un viatge per el mar i va viatjar per Itàlia i Sicília. Quan va voler regressar a Corint, va embarcar per motius de seguretat amb una nau i mariners corints, escollits per ell mateix. Però això va ser un greu error, ja que la cobdícia dels navegants va fer que li robessin les arracades i que quasi el llencessin per la borda. Aríon va suplicar que no el matessin i va demanar als navegants que el deixessin cantar una vegada més a la coberta com l’última voluntat. Els mariners no es van negar i després de cantar un ària dedicada a Apol·lo, Aríon va saltar per la borda. Poc després, un dofí va acudir a rescatar al nàufrag, portant-lo fins la riba del Peloponès. Els incrèduls dels mariners van pensar que s’havia ofegat. Aríon va anar ràpidament cap a Corint i va narrar el seu cas a Períandre, que el va escoltar atònit i no va poder creure la història. Seguit va cridar als mariners; els va demanar on estava Aríon. Ells li van dir que estava a Itàlia. Llavors va aparèixer Aríon, i els mariners van quedar sorpresos. Van quedar en evidencia i més tard Períandre va demanar que els matessin.

ANTIGA ROMA

Roma va conquerir Grècia, però la cultura d'aquesta era molt important i, encara que ambdues cultures es van fondre, Roma no va aportar res a la música grega. Això sí, va evolucionar a la manera romana, variant en ocasions la seva estètica. Habitualment s'utilitzava la música a les grans festes. Eren molt valorats els músics virtuosos o famosos, afegint vessants humorístiques i disteses a les seves actuacions. Aquests músics vivien d'una manera bohèmia, envoltats sempre de festes.

En els teatres romans es representaven comèdies a l'estil grec. La tragèdia va tenir transcendència sent el seu màxim conreador Séneca. La música tenia un paper transcendental en aquestes obres teatrals.

ANTIGA GRÈCIA

A l'Antiga Grècia, la música es va veure influïda per totes les civilitzacions que l'envoltaven, donada la seva important posició estratègica. Cultures com la mesopotàmica, etrusca, egípcia o fins i tot les indoeuropeas van ser d'important influència tant en les seves músiques com en els seus instruments musicals. Els grecs donaven molta importància al valor educatiu i moral de la música. Per això està molt relacionada amb el poema èpic. Apareixen els bards que, acompanyats d'una lira, vaguen de poble en poble pidolant i guardant memòria oral de la història de Grècia i les seves llegendes. Va ser llavors quan es va relacionar la música estretament amb la filosofia. Els savis de l'època ressalten el valor cultural de la música. Pitàgores la considera «una medicina per a l'ànima», i Aristòtil la utilitza per arribar a la catarsi emocional.

Posteriorment apareix a Atenes el ditirambe, cants dirigits a Dionís, acompanyats de danses.

ANTIC EGIPTE I MESOPOTÀMIA

La música a Egipte posseïa avançats coneixements que eren reservats per als sacerdots. En l'Imperi Nou utilitzaven ja l'escala de set sons. Aquest poble va comptar amb instrumentari ric i variat; alguns dels més representatius són l'arpa com a instrument de cordes i l'oboè doble com a instrument de vent. A Mesopotàmia els músics eren considerats persones de gran prestigi; acompanyaven al monarca no només en els actes de culte, sinó també en les sumptuoses cerimònies de palau i en les guerres. L'arpa és un dels instruments més apreciats a Mesopotàmia.

L'ORÍGEN HISTÒRIC DE LA MÚSICA

Envoltat pels sons de la naturalesa, l'home ha intentat, des dels seus orígens, reproduir-los i relacionar-se d'alguna manera amb el creat. Utilitzant els materials que li eren més accessibles, va idear instruments que li permetien imitar el cant dels ocells, l'estrèpit dels tronso el batec del seu propi cor. La natura i tots els seus fenòmens eren misteriosos i divins per a l'home primitiu. Els cants i les danses es van convertir en formes de plegària dirigides a les seves divinitats.

La música neix com a expressió de l'home arrelat al seu temps,a la mentalitat i els seus problemes del període històric en el que es viu. Per aquesta raó, cada època i cada lloc tenen diferents músiques i diferents gustos musicals.

INTRODUCCIÓ

Podríem coneixer millor els nostres avantpassats si poguessim escoltar el cant, la música del paleolític, el neolític o el barroc, per exemple. D'aquestes èpoques ens ha quedat restes pictòriques, eines, construccions, etc..., però, només podem imaginar com serien aquells éssers. Davant la impossibilitat de olorar, veure o escoltar aquella realitat hem de recòrrer a la imaginació per traslladar-nos a la mateixa. Però, encara que no podem conèixer tots els detalls certs de la música i dels seus orígens podem tenir una idea general de la mateixa, que ens ajudarà a entendre millor la música actual.